Anotació

Aline Binns, Caco Pontes i Berimba de Jesus.

L’Experimento Prosótypo és la vessant musical del col·lectiu Poesia Maloqueirista i té com  a objectiu fonamental l’adequació sonora de la parla poètica a diversos ritmes musicals, creant un diàleg fluid entre els elements escènics (que van des del teatre a la dansa contemporània) i la poesia. Les influències musicals són molt variades i van des del blues fins al samba, passant pel jazz, el funk, el miami bass i el rock, en una proposta directe i molt dinàmica. Format el 2006 Experimento Prosótypo és una proposta que s’ha presentat a diversos espais dins i fora de la ciutat de SP, i que ha tornat recentment als escenaris de la ciutat dins el projecte “Outubro Independente” (Octubre Independent), amb la participació especial de Carlos Careqa i Roberta Estrela D´alva.

(Text de Alcatéia Filmes; http://alcateiafilmes.blogspot.com/p/videos-experimentais.html)

Experimento Prosóypo: Base Misteriosa from Ricardo Guidara on Vimeo.

Experimento Prosótyipo: Base Do Fadel que o Xico gosta from Ricardo Guidara on Vimeo.

Anotació

L’editorial Paralelo Sur i la nostra associació acaba d’editar el primer número de la revista “Varal de Poemas”. Es tracta d’una revista semestral dedicada a la poesia brasilera contemporània i actual. Aquest primer número està dedicat íntegrament a tres membres del col•lectiu Poesia Maloqueirista de Sao Paulo: Caco Pontes, Aline Binns i Berimba de Jesus. La revista té un format bilingüe i la podeu adquirir tant en català com en castellà. Les traduccions han estat fetes per Valéria de Araújo i els poetes catalans Sònia Serrabao i Raimon Gil Sora (membres del col•lectiu Versos.cat). Si voleu un exemplar (6 €) només ens ho heu de demanar i us la farem arribar.

Anotació

Poeta y artista brasileño. Caco Pontes nació el 9 de agosto de 1982 en el barrio italiano de Bixiga, Sao Paulo. Su poesía se enmarca dentro del Movimiento Maloqueirista, del que es fundador y uno de sus miembros más destacados. La temática de su poesía se centra en la cultura popular y la vida cotidiana de suburbios y favelas. Utiliza un lenguaje de jerga, próximo y muy directo, de una gran belleza lírica y sonora. Ha publicado dos libros titulados: Querer falar com falta de assunto y O incrível acordo entre o silêncio e o alter-ego. Pueden seguir la trayectoria del autor en su blog personal:  http://sobrecacosepontes.blogspot.com

 

Rot. na

Todo dia chega a noite
e é sempre a mesma coisa
Uns vão pro bar beber
outros para conseguir
uma bela transa
Toda noite é mesmo dia
bate ponto
cumpre turno
acorda cedo
cara feia
pouca grana
faz desejo
assiste o jogo
desiste
tenta de novo
A impressão que se tem
é que nos últimos tempos
os dias passam
cada vez mais rápido

(e sem retorno).

 

Rut.na

Cada dia arriba la nit
i és sempre el mateix
Uns van al bar per beure
els altres per fotre
un bon clau
Cada vespre és el mateix dia
a corre cuita
compleix el torn
aixeca’t aviat
cara lletja
pocs calés
demanes un desig
assisteixes al partit
desisteixes
ho intentes de nou
La impressió que es té
és que en els últims temps
els dies passen
cada cop més ràpid
(i sense retorn).

 

Rut. na

Cada día llega la noche
y es siempre lo mismo
Unos van al bar a beber
otros para conseguir
un buen polvo
Cada noche es el mismo día
deprisa y corriendo
cumple el turno
despiértate pronto
cara fea
poca pasta
pides un deseo
asistes al partido
desistes
lo intentas de nuevo
La impresión que se tiene
es que en los últimos tiempos
los días pasan
cada vez más rápido
(y sin retorno).
Anotació

Un altre poema de Berimba de Jesus, del seu poemari “Encarna” editat per Annablume (2008)

(…)
ter razão sem correr riscos
entrecortando cores
entrosando sonhos quentes
entestando pessoas
justificando a fase da foto
tornando a cidade
com suas luzes e sombras
perfeita às urgências da rua
 
 (…)
tenir raó sense córrer riscos
entretallant colors
encaixant somnis calents
entossudint persones
justificant l’instant de la foto
convertint la ciutat
amb les seves llums i ombres

perfecta per les urgències del carrer

 (…)
tener razón sin correr riesgos
entrecortando colores
engranando sueños calientes
entercando personas
justificando el instante de la foto
convirtiendo la ciudad
con sus luces y sus sombras
perfecta para las urgencias de la calle
Anotació

Continuant amb la presentació del poeta maloqueirista Berimba de Jesus, aquí us deixem “Tragédia Paulistana”, un poema declamat pel mateix autor i que consisteix en un interessant exercici de paràfrasis del conegut poema de Manuel Bandeira “Tragédia Brasileira”. En aquesta ocasió però, els personatges utilitzats al poema són diferents estacions de metro de la ciutat de Sao Paulo. Podeu acompanyar l’audio amb la lectura de l’original en portuguès.

Tragédia Paulistana

Jabaquara conheceu Conceição
que foi apresentada por São Judas
o qual dizem que é santo
os dois com Saúde trabalharam na Praça da Arvore
na Santa Cruz se casaram
e foram morar na Vila Mariana.
Conceição pariu Ana Rosa e tudo foi um Paraíso,
só que Conceição conheceu Vergueiro
que foi apresentado por São Joaquim
o qual também dizem que é santo.
E ela traiu Jabaquara na Liberdade na cara larga.
Pra se vingar Jabaquara foi a um puteiro e conheceu a Sé,
que foi apresentada por São Bento,
o qual, também dizem que é santo.
E a Sé deu a Luz
a Tiradentes e Armênia.
Jabaquara discutiu com Conceição pelas bandas do Tietê
e injuriado matou Conceição afogada.
Foi parar no Carandiru.
Santana, irmão de Jabaquara,
ficou com a Sé,
assumindo Ana Rosa, Tiradentes e Armênia,
e foram todos morar no Jardim São Paulo.
Mas num belo passeio de domingo pela Parada Inglesa,
todos morreram atropelados na linha um azul do metrô,
e foram enterrados como indigentes no Tucuruvi.
Anotació

Berimba de Jesus va néixer el 2 de gener 1981 a São Paulo, tot i que va viure la seva primera infància a Fazenda Goiabeira, a l’estat de Bahia. És poeta, comunicador, educador i membre fundador i editor del segell Poesia Maloqueirista. Ha publicat els llibres de poesia Feito à mão (Poesia Maloqueirista, 2006), Apanágio (Poesia Maloqueirista, 2007), Encarna (Annablume, 2008) i Multivío (Poesia Maloqueirista 2010), entre altres impressions, tríptics i programes que han circulat de mà en mà i de festival en festival en l’eix Rio de Janeiro, São Paulo i Minas Gerais. També ha col·laborat en revistes literàries com el diari O Liberal, de Cabo Verde o en el Jornal de Literatura Contemporânea. Podeu seguir l’autor al seu bloc http://berimbadejesus.blogspot.com.

(…)
sem prazo
a ritmos revolucionários
pagamos por erros
e outras coisas.
moscas morrem
em contos de fadas,
enquanto romances
fazem a revoluçao,
em silêncio,
sem ninguém perceber.

(…)
sense terminis
a ritmes revolucionaris
paguem pels errors
i altres coses.
les mosques moren
als contes de fades,
mentre el romanços
fan la revolució,
en silenci,
sense que ningú se n’adoni.

 

(…)
sin plazo
a ritmos revolucionarios
pagamos por los errores
y otras cosas.
las moscas mueren
en los cuentos de hadas,
mientras los romances
hacen la revolución,
en silencio,
sin que nadie lo note.
Anotació

La Poesia Maloqueirista neix el 2002, a partir de la trobada de poetes que transportaven els seus llibres artesanals pels carrers de la ciutat. D’aquesta manera es va començar a generar un diàleg essencialment itinerant, anat on es trobava la gent, tradició aquesta que sempre ha resistit als mitjans estàndard de comunicació. Així doncs, es va començar a crear una identitat en la seva producció literària i artística a partir de la vivència quotidiana a la ciutat, interactuant amb qualsevol tipus de vianant, més enllà de les intervencions i els assalts culturals practicats a places públiques i bars, reunint poetes com Berimba de Jesus, Caco Pontes, Pedro Tostes, Aline Binns, Renato Limao, Ianyara Samuel, Maurício Marques, Aline Reis, entre d’altres, vinguts de les més variades regions suburbanes de Sao Paulo i de Rio de Janeiro, on es va aliar amb moviments com Filé de Peixe i Ratos di Versos.

Acompanyant també la trajectòria dels recitals escampats per les viles i els suburbis de SP, el col·lectiu va enfortir el corrent, tenint com a característica una empremta nòmada, amb traços de terrorisme poètic, irreverència i denúncia, sense aixecar banderes específiques. Des d’aleshores manté una proposta multidisciplinaria, sent la poesia la base del llenguatge, obrint el camp de la creació i l’intercanvi d’experiències duent a terme recitals, tallers, espectacles multimèdia i possibilitant d’aquesta manera una popularització més gran de la poesia. Alguns d’aquests fets s’han tornat ja clàssics, com la revista Nao Funciona o l’Experiment Prosótypo. Actualment el col·lectiu manté activitats al barri del Morro do Querosene, a la zona oest de SP. Mensualment també organitza un recital Maloquerista a l’Espai, a la Plaça Roosvelt, amb la idea de centralitzar un recital que pugui reunir persones de diferents regions, més enllà de la comunitat local, buscant sempre la diversitat i l’entreteniment.

Originalment la paraula “maloca” era el nom que rebien les cases indígenes de la regió amazònica. Eren cabanes grans on varies famílies compartien el mateix espai vital. A principis del segle XX, amb la immigració massiva cap a la ciutat de São Paulo, els immigrants van ocupar els antic palaus i les cases senyorials, apropiant-se-les i fent-ne casa seva. Hi havia una sèrie d’espais comuns i cada família vivia en una habitació. Llavors la gent va passar a anomenar amb to despectiu aquests llocs de “malocas”, fent al·lusió a les cases indígenes. Avui, l’adjectiu “maloqueiro” (els que viuen a les malocas) serveix per designar un marginal, algú suburbà o que procedeix de les classes més baixes de la societat de Sao Paulo.

Transcripció del Próleg de “Varal de Poemas nº1- Poesia Maloqueirista”

Em vaig topar amb el moviment de cara, gairebé podria afirmar que m’hi vaig entrebancar. Va ser sota les voltes del MASP, a l’avinguda Paulista. Era una típica tarda paulistana, durant la tardor de 2007, pocs mesos abans de venir a viure a Catalunya. Un d’aquells dies que desitjaries que passés ràpid.

Intentava organitzar la meva agenda, estava més preocupada de la taca de cafè de la meva brusa i la reunió de les cinc de la tarda que de viure. Em disposava a agafar el metro quan un noi d’aspecte alegre em va parar amb el seu somriure i em va oferir la seva poesia. El noi era Berimba de Jesus i duia a la mà uns quants exemplars auto editats del seu Feito à mão. Poesia justament! Poesia enmig del gris de la ciutat, de l’existència, del neguit, del ciment i de la boca del metro. Li vaig comprar un exemplar del llibre i un noi que l’acompanyava em va dedicar un vers improvisat “per la noia de les cames boniques”. Aquell dia va ser la primera vegada que vaig sentir a parlar de la Poesia Maloqueirista.

El moviment havia nascut uns anys enrere, durant el 2002, a partir de la trobada de poetes que carretejaven els seus llibres artesanals pels carrers de la ciutat. D’aquesta manera es va generar un diàleg itinerant: “el poeta anava fins on hi havia gent”, parafrasejant la cançó de Milton Nascimento. A partir d’aquí es va començar a crear una identitat en la seva producció literària i artística sorgida de la vivència quotidiana de la ciutat, que pretenia fer partícip a qualsevol vianant, més enllà de les intervencions i dels assalts culturals practicats a places i bars que reunien poetes com Berimba de Jesus, Caco Pontes, Pedro Tostes, Aline Binns, Renato Limão, Inayara Samuel, Maurício Marques, Aline Reis, Sônia Pereira, Rubens Augusto i molts altres, vinguts de les més variades regions suburbanes de São Paulo i de Rio de Janeiro.

Paral·lelament a la trajectòria dels recitals escampats per viles i suburbis de São Paulo, el col·lectiu va enfortir el corrent, tenint com a característica una empremta nòmada amb traços de terrorisme poètic, irreverència i denúncia, sense aixecar banderes específiques. Des d’aleshores manté una proposta multidisciplinària, amb la poesia com a base del llenguatge i obre el camp a la creació i a l’intercanvi d’experiències a través de recitals, tallers, espectacles multimèdia i possibilitant d’aquesta manera una major popularització de la poesia. Alguns d’aquests fets s’han convertit en clàssics a la ciutat, com la revista Não Funciona o l’Experimento Prosótypo. Actualment el col·lectiu manté activitats al barri del Morro do Querosene, a la zona oest de SP. Mensualment també organitza un recital Maloqueirista a l’Espaço Parlapatões, a la plaça Roosvelt, amb la idea de reunir i centralitzar un recital on hi puguin participar persones més enllà de la comunitat local, a la recerca sempre de la diversitat i de l’entreteniment.

La bellesa despullada dels versos, la indignació feta ironia, la cruesa dels sentiments i el llenguatge popular, sense caure en la vulgaritat, que caracteritzen i defineixen la Poesia Maloqueirista, van marcar en mi una nova manera de veure la Literatura. Personalment, crec que es tracta d’un moviment que ha arribat per quedar-se. En properes entrades anirem penjant un tast d’aquesta poesia que sortirà publicada pròximament a la plaquette de poesia “Varal de Poemas”.

Valéria Cândida de Araújo