Poesia Maloqueirista

La Poesia Maloqueirista neix el 2002, a partir de la trobada de poetes que transportaven els seus llibres artesanals pels carrers de la ciutat. D’aquesta manera es va començar a generar un diàleg essencialment itinerant, anat on es trobava la gent, tradició aquesta que sempre ha resistit als mitjans estàndard de comunicació. Així doncs, es va començar a crear una identitat en la seva producció literària i artística a partir de la vivència quotidiana a la ciutat, interactuant amb qualsevol tipus de vianant, més enllà de les intervencions i els assalts culturals practicats a places públiques i bars, reunint poetes com Berimba de Jesus, Caco Pontes, Pedro Tostes, Aline Binns, Renato Limao, Ianyara Samuel, Maurício Marques, Aline Reis, entre d’altres, vinguts de les més variades regions suburbanes de Sao Paulo i de Rio de Janeiro, on es va aliar amb moviments com Filé de Peixe i Ratos di Versos.

Acompanyant també la trajectòria dels recitals escampats per les viles i els suburbis de SP, el col·lectiu va enfortir el corrent, tenint com a característica una empremta nòmada, amb traços de terrorisme poètic, irreverència i denúncia, sense aixecar banderes específiques. Des d’aleshores manté una proposta multidisciplinaria, sent la poesia la base del llenguatge, obrint el camp de la creació i l’intercanvi d’experiències duent a terme recitals, tallers, espectacles multimèdia i possibilitant d’aquesta manera una popularització més gran de la poesia. Alguns d’aquests fets s’han tornat ja clàssics, com la revista Nao Funciona o l’Experiment Prosótypo. Actualment el col·lectiu manté activitats al barri del Morro do Querosene, a la zona oest de SP. Mensualment també organitza un recital Maloquerista a l’Espai, a la Plaça Roosvelt, amb la idea de centralitzar un recital que pugui reunir persones de diferents regions, més enllà de la comunitat local, buscant sempre la diversitat i l’entreteniment.

Originalment la paraula “maloca” era el nom que rebien les cases indígenes de la regió amazònica. Eren cabanes grans on varies famílies compartien el mateix espai vital. A principis del segle XX, amb la immigració massiva cap a la ciutat de São Paulo, els immigrants van ocupar els antic palaus i les cases senyorials, apropiant-se-les i fent-ne casa seva. Hi havia una sèrie d’espais comuns i cada família vivia en una habitació. Llavors la gent va passar a anomenar amb to despectiu aquests llocs de “malocas”, fent al·lusió a les cases indígenes. Avui, l’adjectiu “maloqueiro” (els que viuen a les malocas) serveix per designar un marginal, algú suburbà o que procedeix de les classes més baixes de la societat de Sao Paulo.

Transcripció del Próleg de “Varal de Poemas nº1- Poesia Maloqueirista”

Em vaig topar amb el moviment de cara, gairebé podria afirmar que m’hi vaig entrebancar. Va ser sota les voltes del MASP, a l’avinguda Paulista. Era una típica tarda paulistana, durant la tardor de 2007, pocs mesos abans de venir a viure a Catalunya. Un d’aquells dies que desitjaries que passés ràpid.

Intentava organitzar la meva agenda, estava més preocupada de la taca de cafè de la meva brusa i la reunió de les cinc de la tarda que de viure. Em disposava a agafar el metro quan un noi d’aspecte alegre em va parar amb el seu somriure i em va oferir la seva poesia. El noi era Berimba de Jesus i duia a la mà uns quants exemplars auto editats del seu Feito à mão. Poesia justament! Poesia enmig del gris de la ciutat, de l’existència, del neguit, del ciment i de la boca del metro. Li vaig comprar un exemplar del llibre i un noi que l’acompanyava em va dedicar un vers improvisat “per la noia de les cames boniques”. Aquell dia va ser la primera vegada que vaig sentir a parlar de la Poesia Maloqueirista.

El moviment havia nascut uns anys enrere, durant el 2002, a partir de la trobada de poetes que carretejaven els seus llibres artesanals pels carrers de la ciutat. D’aquesta manera es va generar un diàleg itinerant: “el poeta anava fins on hi havia gent”, parafrasejant la cançó de Milton Nascimento. A partir d’aquí es va començar a crear una identitat en la seva producció literària i artística sorgida de la vivència quotidiana de la ciutat, que pretenia fer partícip a qualsevol vianant, més enllà de les intervencions i dels assalts culturals practicats a places i bars que reunien poetes com Berimba de Jesus, Caco Pontes, Pedro Tostes, Aline Binns, Renato Limão, Inayara Samuel, Maurício Marques, Aline Reis, Sônia Pereira, Rubens Augusto i molts altres, vinguts de les més variades regions suburbanes de São Paulo i de Rio de Janeiro.

Paral·lelament a la trajectòria dels recitals escampats per viles i suburbis de São Paulo, el col·lectiu va enfortir el corrent, tenint com a característica una empremta nòmada amb traços de terrorisme poètic, irreverència i denúncia, sense aixecar banderes específiques. Des d’aleshores manté una proposta multidisciplinària, amb la poesia com a base del llenguatge i obre el camp a la creació i a l’intercanvi d’experiències a través de recitals, tallers, espectacles multimèdia i possibilitant d’aquesta manera una major popularització de la poesia. Alguns d’aquests fets s’han convertit en clàssics a la ciutat, com la revista Não Funciona o l’Experimento Prosótypo. Actualment el col·lectiu manté activitats al barri del Morro do Querosene, a la zona oest de SP. Mensualment també organitza un recital Maloqueirista a l’Espaço Parlapatões, a la plaça Roosvelt, amb la idea de reunir i centralitzar un recital on hi puguin participar persones més enllà de la comunitat local, a la recerca sempre de la diversitat i de l’entreteniment.

La bellesa despullada dels versos, la indignació feta ironia, la cruesa dels sentiments i el llenguatge popular, sense caure en la vulgaritat, que caracteritzen i defineixen la Poesia Maloqueirista, van marcar en mi una nova manera de veure la Literatura. Personalment, crec que es tracta d’un moviment que ha arribat per quedar-se. En properes entrades anirem penjant un tast d’aquesta poesia que sortirà publicada pròximament a la plaquette de poesia “Varal de Poemas”.

Valéria Cândida de Araújo

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s